1.1

Primer moviment de la simfonia del nou món. Anton Dvorak, República Txeca (1841-1904)

 

LA FÍSICA QUÀNTICA TRANSFORMA LA PERCEPCIÓ DE LA REALITAT.
RES ÉS EL QUE SEMBLA NI PERCEBEM

© Antoni París

 

Toda la Creación existe en ti y todo lo que hay en ti existe también en la Creación. No hay divisoria entre tú y un objeto que esté muy cerca de ti, como tampoco hay distancia entre tú y los objetos lejanos. Todas las cosas, las más pequeñas y las más grandes, las más bajas y las más altas, están en ti y son de tu misma condición. Un solo átomo contiene todos los elementos de la Tierra. Un solo movimiento del espíritu contiene todas las leyes de la vida. En una sola gota de agua se encuentra el secreto del inmenso océano. Una sola manifestación de ti contiene todas las manifestaciones de la vida.
Kahil GIbrán

 

A primers de segle XX, alguns dels fonaments de la física clàssica van començar a caure quan va emergir un nou paradigma científic que observava la matèria, l’energia i la informació des d’una perspectiva completament diferent: la física quàntica. Els progressos en aquest camp han posat de manifest des d’aleshores que determinats principis físics que semblaven immutables han de ser revisats per encaixar la nova visió de la realitat que això comporta. Fins i tot… el mateix mètode científic.

La investigació científica es caracteritza per fer de la lògica, l’objectivitat i la distància entre l’observador i l’objecte d’estudi les peces fonamentals d’aquest mètode, i per considerar que només es poden considerar irrefutables i inqüestionables els resultats obtinguts amb la seva aplicació i l’experimentació.

Certament, els progressos en la ciència i la tècnica aconseguits en els darrers dos-cents anys –i, especialment, en el darrer segle-, semblen donar la raó qui defensen de manera aferrissada que només aplicant el mètode científic podem arribar a explicar el funcionament de tot el que ens envolta, i a donar resposta als misteris de l’univers i la vida. Cal rendir-se a l’evidència i reconèixer que hem arribat a un grau molt elevat de coneixement sobre el món en el que vivim i que aquest coneixement ha transformat profundament la societat i la nostra vida quotidiana. Si la transformació ha estat positiva o no depèn ja de la perspectiva de cadascú i dels criteris que s’apliquen a l’hora de fer la valoració. En tot cas, el mètode científic, mirat de forma asèptica, ha estat i és un instrument útil i d’eficàcia comprovada.

Ara bé, fins a quin punt pot ajudar-nos a explicar la realitat? Max Planck, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX (guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1918) va dir: “La ciència no pot resoldre el misteri definitiu de la Natura. I és perquè, en darrer terme, nosaltres mateixos som part del misteri que intentem resoldre”. I sembla que algunes afirmacions de la física quàntica (la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques) posen potes enlaire conceptes com el d’objectivitat i imparcialitat, que són precisament la base del mètode científic.

“L’observador influeix sobre el que observa, i l’observació crea la realitat”. Aquesta afirmació, considerada com un anatema per la doctrina científica clàssica, remou completament els fonamentals del principi segons el qual un investigador pot analitzar qualsevol fenomen del seu entorn des d’una posició completament lliure d’influències; és a dir, des de la més pura objectivitat.

Per acabar-ho d’adobar, sembla ser que “no existeix una única realitat, sinó tan sols probabilitats”, de forma que quan l’observador observa un fenomen aquest “col·lapsa” o, dit en llenguatge planer, esdevé una realitat concreta i no una altra. El món subatòmic, el dels àtoms, només pot ser explicat en termes de probabilitats de què passi una certa cosa, i no pas ser descrit amb una certesa absoluta com sembla que sí es pot descriure el món macroscòpic que veiem. Ara bé… on és la frontera entre microscòpic i macroscòpic? La nostra capacitat de veure el que existeix és el que en condiciona el comportament? Quan un conjunt d’àtoms deixa de comportar-se d’acord a les lleis de la mecànica quàntica i passa a poder ser explicat amb les lleis de la mecànica clàssica de Newton? No serà tot un miratge com fins i tot apunten alguns físics, que diuen que el regne subatòmic és fonamentalment metafòric?

Una altra afirmació assenyala que “la informació es transmet de forma instantània en qualsevol lloc de l’univers, en una dimensió que transcendeix l’espai i el temps”. Experiments físics han demostrat que quan dues partícules que han estat unides són separades i allunyades, continuen en contacte malgrat la distància i un canvi en una de les dues es transmet automàticament a l’altra. Voldrà dir això que si tota la matèria de l’univers va estar continguda inicialment en un punt abans del big bang, seguiran mantenint algun vincle eternament en una xarxa d’infinites relacions?

El pensament lineal i causal de la lògica racionalista científica, recolzat en una actitud fonamentada en la individualitat del jo enfront de la resta del món, marca una clara frontera entre tots els elements de la realitat i els considera unitats separades. No obstant, per a la física quàntica, “l’univers és un immens cap d’energia i informació en el que tot està amb contacte amb tot i de forma permanent”.

Què és la realitat aleshores? N’hi ha una de sola? Fins a quin punt la podem transformar i ens transforma ella constantment a nosaltres? Fins a quin punt les nostres accions influeixen sobre la resta de l’univers i les accions dels altres ens influeixen a nosaltres en les nostres decisions?

Sovint, però, tampoc cal anar a buscar els darrers descobriments o teories científiques en física més avançada per trobar alguna resposta. Moltes ments prodigioses s’han apropat a les filosofies orientals precisament perquè documents de fa milers d’anys ja apuntaven idees semblants, a les quals s’havia arribat amb els principals instruments que es tenien a l’abast aleshores: la consciència i l’experimentació individual. I que, per cert, encara tenim.

 

RECOMANACIONS

El universo en un solo átomo. Cómo la unión entre ciencia y espiritualidad puede salvar el mundo
Dalai Lama
Editorial Grijalbo

El campo. En busca de la fuerza secreta que mueve el universo
Lynne Mctaggart
Ediciones Sirio

El tao de la física
Fritjof Capra
Ediciones Sirio

Universos paralelos. Los universos alternativos de la ciencia y el futuro del cosmos
Michio Kaku
Editorial Atalanta

La matriz divina
Gregg Braden
Hay House, Inc.

¿Y tú qué sabes?
Diversos autors
Ediciones Palmyra