1.11

Concerto grosso in pastorale. Francesco Manfredini, Itàlia (1684-1762)

 

LA SIGNATURA DE LES PLANTES

© Antoni París

 

La salud se funda sobre la Naturaleza, que es la medicina, y solamente en aquella deben buscarla los hombres. La Naturaleza es el maestro del médico, ya que ella es más antigua que él, y ella existe dentro y fuera del hombre (…). El médico no debe forzar a la Naturaleza, sino seguirla con todo respeto y cambiar de remedios según las fases de la enfermedad.
Paracelso

 

A les acaballes de segle XVI, va néixer a Suïssa una de les figures més interessants de la historia de la medicina, un home renaixentista avançat a la seva època que, com altres figures rellevants que han deixat empremta, va explorar nous camins en l’estudi i la investigació del coneixement humà, inclosos l’alquímia, el misticisme i l’astrologia. Es tracta de Teofrastus Aureolus Bombastua von Hohenheim, conegut com Paracels, nom que significa “igual o millor que Cels”, un metge romà del segle I.

Una de les aportacions d’aquest metge enfrontat amb la medicina galènica va ser recuperar la interpretació de què les plantes (com els animals i els minerals) porten inscrites sovint els signes que permeten conèixer les seves virtuts i secrets. És a dir, els poders curatius de les plantes es poden deduir del seu aspecte extern. És el que s’anomena la signatura de les plantes, i que moltes cultures tradicionals apliquen des d’antic a l’hora de crear els seus remeis terapèutics, enfocament que ha tingut també una llarga tradició a la cultura europea.

Així, per una simple analogia simbòlica, la forma, el color, l’olor, la textura, la geometria o determinades característiques de les plantes o d’alguna de les seves parts dóna pistes sobre la seva utilitat. Aquesta idea va quedar reflectida en el noms populars de molts vegetals com l’herba fetgera, la pulmonària o la sanguinària, per exemple.

Edward Bach, el pare de les essències florals, també va estudiar la signatura per a analitzar les semblances subtils entre aquests elixirs i el desenvolupament vital i emocional de l’individu per tal de reconnectar l’ésser humà amb la seva naturalesa. Va observar també com les plantes d’un determinat indret serveixen precisament per a guarir les malalties més habituals en aquell territori.

 

RECOMANACIONS

Paracelso. Botánica oculta
Editorial Kier