1.16

Les quatre estacions (Primavera). Antonio Vivaldi, Itàlia (1678-1741)

 

ELS ENTRELLATS DEL SISTEMA FAMILIAR

© Antoni París

 

La voluntad familiar-social-cultural lucha por que el individuo obedezca a la voluntad de los antepasados, que en la mayoría de los casos, por acumulación de ideas, sentimientos, deseos y necesidades heredados, contraria el proyecto espiritual y lo sumerge en bajos niveles de Conciencia. El árbol genealógico actúa como una trampa, imponiendo a la perfección del proyecto cósmico de los descendientes sus límites materiales y psicológicos, mezclando temores, rencores, frustraciones, ilusiones.
Alejandro Jodorowsky

 

 

Quan un ésser humà aterra a la vida, ho fa en un context sociocultural determinat i no en un altre. Això és una obvietat, certament. Com també ho és que la persona neix també en una família concreta, amb una història i característiques completament diferents als de la resta de clans.

Al marge de què es tracti, en efecte, d’afirmacions banals, no vol dir que no sigui el pal de paller a l’hora d’explicar –o, si més no, intentar entendre– el perquè de les actituds, hàbits, filies, fòbies… i, també, patologies que la persona manifesta al llarg de la seva vida. Perquè una família és un veritable sistema, i com qualsevol sistema és molt més que la suma de les parts; és una interacció constant dels seus elements, fins i tot dels que ja no hi són, perquè el seu inconscient ha quedat impregnat en el del grup. En el sistema familiar tot té un sentit, tot respon a uns determinats patrons de comportament, a una necessitat col·lectiva de resoldre conflictes que les circumstàncies han posat enmig del camí d’alguns dels seus membres però que n’afecten al conjunt.

Néixer vol dir, doncs, acceptar aquest inconscient col·lectiu i familiar; no com una càrrega, com pot semblar-nos sovint, sinó com un estímul. Ara bé, serà un estímul i no una càrrega en la mesura que es faci un treball de comprensió conscient d’aquests patrons, evitant així de convertir-nos en simples imitadors i en imitador del que els nostres avantpassats han fet abans impulsats per les necessitats de cada moment. Imitar vol dir perpetuar els dolors. Comprendre i canviar vol dir donar sentit a l’esforç fet pel sistema familiar i esdevenir creadors del nostre propi destí.

Tenim la tendència a pensar que som completament lliures a l’hora de prendre les decisions que afecten la nostra vida, però no acostuma a ser així. Estem condicionats, d’una banda, pel nostre passat (per tot allò que hem viscut en la nostra primera infantil, quan tenim pocs instruments emocionals i intel·lectuals per gestionar el que vivim), i de l’altra, per un context familiar i sociocultural farcit de creences, valors, vivències… que generen hàbits i conductes que posen límits al potencial que tenim en néixer. Així, hi ha camins o comportaments que deixem d’explorar pel simple fet que el nostre entorn veu com a erronis o impossibles, cosa que ens resta graus de llibertat i, sobretot, seguretat pròpia a l’hora de viure amb plenitud.

Aquesta càrrega amb la que naixem s’evidencia de moltes maneres i, al llarg de la vida, es manifesta també de moltes altres. La coincidència de noms amb avantpassats, de dates de naixement, de professions, de malalties, de circumstàncies de mort… Preferim atribuir-ho a la casualitat i no donar-li importància, però és aquesta actitud precisament la que esdevé un pes que arrosseguem si no fem un exercici conscient d’alliberar allò que hi ha al darrere. Conèixer l’arbre familiar i situar-ne tots els avantpassats, coneguts i desconeguts, vius o morts, posa llum a aquella informació inconscient que circula subtilment per les seves branques, transmetent-nos sentiments i ferides de culpabilitat, humiliació, injustícia, vergonya… que ens frenen.

La vida de cadascú és un reflex de tot això, i si analitzem amb una mica de detall els esdeveniments que la marquen descobrirem repeticions que no fan altra cosa que alimentar aquests sentiments enquistats. L’arbre familiar deixa aleshores de ser un llast per convertir-se en un aliat que, des de la plena consciència i voluntat, ens ajuda a reconèixer el nostre potencial i la il·limitada capacitat que tenim d’aportar al món els nostres talents. Tanmateix, un primer ensurt en fer l’arbre no ens l’evita ningú. Perquè comprovar que som menys lliures del que ens pensàvem i que no fem altra cosa que repetir no agrada a l’ego. Però pitjor és continuar pel mateix camí fent sortides endavant que no porten enlloc o conformar-nos amb el que tenim perquè ens fa por explorar allò que veritablement volem fer. En tot cas, cadascú tria.

 

RECOMANACIONS

Metagenealogía
Alejandro Jodorowsky
Editorial Siruela

La danza de la realidad
Alejandro Jodorowsky
Editorial Siruela

Lo esencial de las constelaciones familiares
Bert Hellinger
Editorial Rigden