1.3

Segon moviment de la Simfonia fantàstica. Héctor Berlioz, França (1803-1869)

 

RITUALS I LLENGUATGE SIMBÒLIC

© Antoni París

 

El ritual és tan antic com la humanitat. No és fruit de la raó, sinó de la imaginació activa i de certa intuïció. A les cultures tradicionals, qualsevol activitat es realitza seguint unes pautes que sovint es perden a la nit dels temps –el ritual–, i que acostumen tenir com a propòsit satisfer els déus que governen el món, els fenòmens naturals, la nit i el dia, la vida i la mort… Tota la vida esdevé així un ritual. Potser perquè és inherent a la manera de ser humana, més propera a l’instint i la connexió íntima amb la màgia de la vida que no pas a la seva racionalització compulsiva.

El ritual està carregat de simbolisme i de pensament analògic, i està relacionat amb determinades creences que, per a la comunitat que el practica, són una part fonamental del seu funcionament social i de la seva forma d’organitzar-se.

Però el ritual és molt més que la repetició d’una seqüència determinada de passos quan pertoca. El ritual permet donar sortida a les pors, als neguits, a les fantasies, als desigs, a les ires… que viuen als inconscients de cada individu i del conjunt del col·lectiu. Practicar rituals ajuda a projectar enfora aquesta ombra, aquests petits o grans dimonis, a fi de conviure amb ells atorgant-los el respecte que es mereixen, i alhora mantenint l’ego a ratlla amb una gran dosi d’humilitat.

Els rituals d’iniciació abans d’entrar a l’edat adulta, per exemple, compleixen perfectament aquesta funció. Enfrontar la persona amb els seus dimonis perquè els conegui, els mostri respecte i els doni un lloc a la seva vida, enlloc d’amagar-los a les profunditats de l’inconscient des d’on amb el pas del temps esdevindran poderosos enemics.

A la cultura occidental, hiperracional i materialista, aquests rituals es veuen, no obstant, com una acció primitiva i infantil, impròpia d’una societat desenvolupada i tecnificada que aplica mètodes científics contrastats i no pas supersticions que fan riure. Però com que l’ombra –atapeïda com ha estat sempre de déus, forces o energies aparentment il·lògiques des d’un punt de vista racional– continua estant present i necessitant de ser reconeguda, quan és ignorada per la raó pren força a l’inconscient i esdevé sovint ingovernable causant tot tipus de malestars físics i mentals.

Ara bé, estem segurs que la nostra vida quotidiana no està plena també de rituals? És clar que sí. No podem escapar a ells. Ens donen seguretat. Els necessitem, tot i que en no donar-los el significat que veritablement tenen ens sembla que no és així. Molts d’aquests rituals els bategem simplement com a costums o com a manies sense importància, i ens passa desapercebuda la seva essència, més enllà del seu significat estricte, sigui quin sigui en cada cas.

Una persona es lleva sempre amb el peu dret, perquè un dia va canviar de peu i va patir un incident desafortunat. Una altra persona es vesteix amb la mateixa roba quan ha de fer una determinada cosa perquè el primer cop que ho va fer va tenir molt bona sort. El jugador de futbol entra al camp fent tres saltirons amb un peu i tres amb l’altre per mantenir allunyada una possible lesió. Continuem fent-ho en molts casos, encara que no ho vulguem reconèixer, per agradar els déus i ser mereixedors dels seus favors, perquè per tenir abundància, per defugir la desgràcia o, senzillament, per si de cas. Per no parlar dels rituals de caire més religiós o espiritual, en els que la pregària i les litúrgies són peça fonamental. Perquè tot i l’eufòria racionalista que ens envolta, la nostra intuïció irracional ens diu que el món conté altres realitats no tan literals amb les que convé estar en bona sintonia.

També els protocols i procediments són rituals als que atorguem un valor superior probablement al que realment tenen. El motiu o la raó del procediment és inqüestionable. S’ha comprovat que permet obtenir el resultat esperat. És a dir, respon a la nostra expectativa, i estem convençuts que no hi ha cap tipus de subjectivitat que pugui afectar aquest resultat. La ciència ens empara. Jo, de tota manera, no hi veig tanta diferència entre un ritual ancestral basat en la màgia i un protocol científic. Senzillament, canvia el “déu” al que s’adora.

 

RECOMANACIONS

El fuego secreto de los filósofos
Patrick Harpur
Editorial Atalanta

La biología de la creencia
Bruce Lipton
Ediciones Palmyra