1.4

Obertura del Somni d’una nit d’estiu. Felix Mendelssohn, Alemanya (1809-1847)

 

ELS SOMNIS, L’EXPRESSIÓ DE LA SINCERITAT INCONSCIENT

© Antoni París

 

La historia de los sueños nunca ha sido escrita. Nadie hasta el momento ha emprendido una tarea tan inabarcable, tan insólita y, en cierta manera, tan insondable.
J
acobo Siruela

 

 

L’inconscient, això tan difícil de definir i que porta de cap als estudiosos de la psicologia humana des de fa més d’un segle, parla un llenguatge simbòlic. Per molt que ens entestem en fer del raonament lògic conscient el centre de la nostra vida quotidiana, i la via prioritària per aproximar-nos al coneixement de la realitat que ens envolta, el cert és que l’inconscient (tot allò reprimit o amagat) és un governador implacable dels nostres actes. Allà on creiem que hi ha una actuació plenament conscient, sovint simplement hi ha uns hàbits i patrons de comportament profundament arrelats. Per això és habitual veure representada la dualitat conscient/inconscient com un iceberg, en el que la part visible representa el conscient (un 10%, diuen) i la part enfonsada l’inconscient (el 90% restant, si fa no fa). No és ben curiós que els astrofísics diguin que la matèria fosca de l’univers representi també al voltant del 90%? No serà que estem fent una translació entre la nostra ombra i la de l’univers?

En tot cas, la qüestió és que la major part del nostre funcionament mental escapa a la lògica intel·lectual i opera a través de mecanismes analògics, de símbols, de comparacions. Això són precisament els somnis, una de les maneres que té aquest inconscient de comunicar-se amb la nostra consciència, per bé que ho fa a la seva manera i no a la que potser ens agradaria, amb missatges clars i inequívocs, amb una única interpretació.

Els somnis han despertat des d’antic l’atracció i l’interès de totes les cultures. Per a algunes, fins i tot, no existeix una frontera entre el món dels somnis i el de la vigília. Són una continuació l’un de l’altre. Se n’ha escrit molt sobre això. I tots hem tingut més d’un cop la sensació que un somni era molt real o que un fet que ens succeïa a la vida “real” era com un somni. A l’antiga Grècia i a d’altres civilitzacions de l’antiguitat, els somnis es prenien molt seriosament i es tenia molta cura a l’hora d’interpretar-los. Sobretot si la persona estava en un procés iniciàtic o en un de terapèutic, ja que els somnis eren la clau per obrir portes de l’inconscient on habitaven ombres i temes reprimits que exercien o podien exercir un influx negatiu sobre ella.

Els somnis, malgrat expressar-se amb un llenguatges en aparença ambigu (sobretot per als racionalistes que han perdut la capacitat de rendir-se a la màgia que contenen), tenen l’immens avantatge de ser sincers. És a dir, de no estar sotmesos a les forces de compensació i maquillatge que apliquem quan estem desperts, bé sigui perquè posem cuirasses i màscares a la nostra expressió natural, bé perquè no sabem realment quina és la nostra essència. Els somnis la desemmascaren i ens la posen al davant. La principal dificultat a l’hora d’enfrontar-s’hi rau en entendre que no són literals. En la “pel·lícula” del somni, res és el que ens sembla des de la raó. Hi apareixen arquetips, mites, déus, dimonis…, que adopten situacions i persones de la nostra vida quotidiana per expressar allò que hem amagat durant el dia o que portem amagat des de qui sap quan.

Freud y Jung van ser dues ments brillants del psicoanàlisi i l’estudi de la ment. A principis de segle XX van entendre la gran importància dels somnis en la psicologia humana i els van començar a estudiar des d’una perspectiva científica, cadascun amb les seves idees i visions particulars. Es van adonar a partir de l’experiència pròpia i la dels seus pacients de la profunda relació entre somnis i inconscient, i de com els somnis tenen una funció sanadora a l’hora de reduir la pressió interior que tots els humans tenim per la repressió d’emocions i sentiments, sobretot quan el context sociocultural i familiar està subjecte a normes morals i ètiques excessivament estrictes i limitadores de la biologia.

Després d’unes dècades de desinterès pel món oníric, a partir dels anys vuitanta del segle passat la interpretació dels somnis va tornar a la llum del coneixement, arran fonamentalment de l’emergència de noves teories i teràpies psicològiques que s’obrien a integrar la dimensió més espiritual de la vida, així com d’altres visions metafísiques més heterodoxes. Des d’aleshores, s’han editat nombrosos llibres i diccionaris per a fer aquesta interpretació, i a internet s’hi poden trobar centenars de pàgines web que fan el mateix. S’ha escrit molt també sobre el somni lúcid, el qual es caracteritza perquè la persona és conscient d’estar somiant i pot alterar-ne els continguts mitjançant pràctiques i exercicis concrets; però això són figues d’un altre paner.

Ara bé, els somnis, tot i tenir una component universal vinculada amb els continguts de l’inconscient col·lectiu, són individuals. Per això, només cada persona pot comprendre què representen els seus i què li estan transmeten realment sobre el seu inconscient. Els somnis, a més, no acostumen a deixar indiferent els qui els veu (els antics deien “veure un somni” i no pas “tenir un somni”), ja que desperten emocions i sentiments íntims i intransferibles. Qui no ha passat un mal dia o, al contrari, ha tingut un dia eufòric després d’haver tingut un determinat somni la nit anterior? Si l’inconscient té coses a dir-nos, potser que practiquem més l’escoltar-lo a través dels somnis. Ens servirà també per deixar una mica la raó de banda i aprendre a parlar el llenguatge simbòlic en el que s’expressa la vida, inclosos nosaltres.

 

RECOMANACIONS

El mundo bajo los párpados
Jacobo Siruela
Editorial Atalanta

Los textos fundamentales del psicoanálisis
Sigmund Freud
Editorial Altaya

Psicología y alquimia
Carl G. Jung
Editorial Plaza y Janés

El fuego secreto de los filósofos
Patrick Harpur
Editorial Atalanta