1.8

Segon Concert de Brandenburgo. Johann Sebastian Bach, Alemanya (1685-1750)

 

DES DE LA PARAULA I MÉS ENLLÀ

© Antoni París

 

Las palabras no son sólo sonidos o símbolos escritos; son una fuerza. Constituyen el poder que tienes para expresar y comunicar, para pensar y, en consecuencia, para crear los acontecimientos de tu vida. Puedes hablar. Las palabras son la herramienta más poderosa que tienes como ser humano, el instrumento de la magia. Pero son como una espada de doble filo: pueden crear el sueño más bello o destruir todo lo que te rodea. (…). Según cómo las utilices, las palabras te liberarán o te esclavizarán aún más de lo que imaginas. Toda la magia que posees se basa en tus palabras. Son pura magia, y si las utilizas mal, se convierten en magia negra.
Dr. Miguel Ruiz

 

La paraula diàleg ens fa pensar en un intercanvi de paraules entre dues o més persones. És un intercanvi d’informació, d’idees, de coneixements, de sensacions, de vivències… del que sigui que els passa pel cap i volen transmetre als qui comparteixen la conversa. Diàleg també ens pot remetre a una conversa interior, amb un mateix o, fins i tot, amb algú que hi és present només de pensament.

Tant si venen de l’exterior com de l’interior, les paraules tenen la capacitat de transformar la ment, els pensaments i la forma de veure el món, i sovint d’arribar a l’inconscient més profund, que les rep com a veritables sentències inqüestionables. Quan parlem, però, acostumem a posar-hi filtres. No ho acabem de dir tot. No ho volem dir tot. Podem arribar a dir sovint coses contràries a les que realment pensem, sense adonar-nos-en, inclús. Ho fem de manera conscient per compensar, és a dir, per a ocultar alguns elements de la nostra essència que no volem desemmascarar, però també de manera inconscient quan el costum de dissimular ha quedat gravat al nostre tarannà quotidià.

En l’acompanyament terapèutic a través del diàleg, concretament, la principal habilitat del terapeuta és, precisament, saber llegir entre línies i identificar els paranys de les paraules, així com projectar-les amb coneixement de causa i prudència. Perquè el diàleg des de la ment té una mica de trampós i tendeix a embolicar la troca amb arguments i contra arguments que alimenten la mirada esbiaixada de la realitat d’acord als prejudicis i creences adoptats a la vida, els quals serveixen de crossa i escut defensiu per evitar mostrar emocions i sentiments que, pensem, ens poden deixar desprotegits.

Per això cal estar amatent també a tota aquella informació que ens arriba des d’altres vies que no són la paraula, com els gests, la roba, les mirades, els somnis…, i especialment les manifestacions físiques i mentals que expressa la persona. El coneixement mil·lenari de cultures avançades en l’observació integral de l’individu, permet disposar actualment de mapes valuosos que relacionen les “patologies” o disfuncions que afecten cada part del cos amb els estats psicoemocionals, cosa que facilita el tractament i la prescripció dels remeis més adequats en cada cas.

Si hi afegim el fet que existeix també un ventall de tècniques que permeten establir un diàleg directe amb el cos sense passar per la consciència (des de la kinesiologia integrativa al reiki, passant per les constel·lacions familiars o la microkinesiteràpia), ens podrem fer una idea molt aproximada dels valuosos coneixements i eines amb què es compta avui dia a l’hora d’enfocar l’estratègia terapèutica. Cal renunciar a tot aquest bagatge perquè no respon a la doctrina científica clàssica, o cal contemplar-lo com un tresor a l’abast de qualsevol persona que vulgui dedicar-hi hores d’estudi crític i reflexió?

 

RECOMANACIONS

Los cuatro acuerdos
Dr. Miguel Ruiz
Ediciones Urano