1.9

Primer moviment de la Simfonia nº 6 “La Pastoral”. Ludwig van Beethoven, Alemanya (1770-1827)

 

ESSÈNCIES FLORALS PER AL COS I L’ESPERIT

© Antoni París

 

La malaltia és el resultat d’una forma errònia de pensar i actuar. És la disharmonia entre el cos i l’ànima.
Edward Bach

 

Tots tenim persones que ens desperten admiració. Des d’un científica eminent a una esportista d’elit, passant per una política visionària, una triomfadora en els negocis o una que és un referent espiritual. Depèn dels valors, els interessos o les inquietuds de cadascú, naturalment.

Una de les que a mi me’n desperta és Samuel Hahnemann, el pare de l’homeopatia. Metge que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, va practicar una nova medicina i un abordatge terapèutic de la malaltia basat en uns principis i valors completament allunyats dels que s’aplicaven aleshores (alguns dels quals, malauradament, es continuen posant en pràctica avui dia). La seva gran aportació va ser contemplar la malaltia no com un procés destructiu que ha de ser eliminat, sinó com un conjunt de fenòmens defensius que serveixen per portar al reequilibri a l’organisme malalt, si es deixen actuar i s’acompanyen de la forma adequada. Amb l’homeopatia, l’acció està dirigida a ajudar aquesta força innata amb una força terapèutica semblant, establint així una similitud entre la malaltia i el seu tractament, enlloc d’eliminar-ne només els símptomes com si d’una batalla es tractés.

En una mateixa línia de pensament i treball, cal esmentar el dr. Edward Bach, que va néixer a finals del segle XIX. Admirador i seguidor d’Hahnemann, ha passat també a la història per les seves aportacions en el camp de la salut i el desenvolupament de remeis terapèutics basats en les essències florals. Com el seu predecessor, va advertir que el mateix tractament no sempre pal·liava la mateixa malaltia, i que pacients amb una personalitat o temperament semblant responien també de forma semblant al mateix remei, mentre que d’altres amb personalitats diferents necessitaven un altre tipus de tractament malgrat que la patologia fos la mateixa.

Durant anys va treballar amb èxit com a metge bacteriòleg i va elaborar remeis que van tenir molt èxit a l’hora de tractar determinades malalties infeccioses de l’època. Un matí se li va acudir la idea d’utilitzar les gotes de la rosada (com ja s’havia fet en altres èpoques), perquè va pensar que la calor del sol a través del líquid servia per a extreure les propietats medicinals de la planta. Després d’investigar en aquest camp, va començar a elaborar la base del que es coneix com a essències o elixirs florals, una mena de destil·lats vegetals senzills que contenen les propietats curatives de les plantes de les quals s’extreuen, i que, com els remeis homeopàtics altament diluïts, no es fonamenten en principis químics actius, sinó en informació energètica. A diferència dels fàrmacs convencionals, que es fonamenten en administrar en una concentració elevada un determinat compost o compostos químics, i que una vegada en l’organisme produeixen efectes que sovint són causa de patologies secundàries, els elixirs són completament innocus en termes bioquímics i fisiològics, i només actuen si la persona ressona en el mateix camp vibratori.

Bach va elaborar un primer sistema de 12 remeis amb la flora que tenia al seu abast, i que ell va anomenar tipològics, perquè les emocions associades es poden detectar a edats primerenques, fins i tot abans de néixer observant l’embaràs i el part. Com en el cas de l’homeopatia, l’experimentació va ser la clau per detectar els efectes de cada remei i, d’aquesta manera, associar-lo al desequilibri emocional/vital corresponent. Al llarg de la seva vida va elaborar fins a 38 remeis. Seguint les seves passes i aplicant els mètodes extractius que va desenvolupar, arreu del món s’han creat més d’un miler de tipus d’elixirs florals i també no florals.

A la novel·la, l’Helena, un dels companys de viatge de la Júlia amb qui comparteix habitació, és experta en aquest tipus d’essències florals i les fa servir en el tractament psicoemocional dels seus pacients.

 

RECOMANACIONS

Organón de la medicina
Samuel Hahnemann
Dilema Editorial