PERFIL PERSONAL

12799458_10209200815167533_3857198903026878893_n

LLICENCIAT EN BIOLOGIA – BIOQUÍMICA I NUTRICIÓ (UB)
MASTER EN COMUNICACIÓ CIENTÍFICA I MÈDICA (UPF)
GESTIÓ DEL CONEIXEMENT (UOC)
DIPLOMATURA EN HOMEOPATIA (HEILPRAKTIKER INSTITUTE)

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: psicologia junguiana, psicogenealogia i psicomàgia, numerologia cabalística, física quàntica, medicina germànica i constel·lacions familiars.

 

Deia Samuel Hahnemann, el pare de l’homeopatia, en el seu Organon (el llibre on descriu tota la seva filosofia i l’essència d’aquest enfocament terapèutic), que el propòsit principal de l’ésser humà és avançar en el coneixement d’ell mateix per assolir les més altes fites de la seva existència. Ho comparteixo plenament. Tanmateix, aquest procés està sotmès a vivències i experiències que sovint fan una mica sinuós el camí a seguir i posen alguns pals a les rodes. Però els camins del Senyor, com diu la Bíblia, són inescrutables, i amb el pas del temps descobrim, mirant en perspectiva, com aquests pals han estat fonamentals per arribar fins al punt en què ens trobem al present. Diguem-li Senyor, destí, karma o la paraula que més convingui a cadascú, tant se val (no li dic pas atzar perquè no hi crec que existeixi).

Per això, més enllà de la formació acadèmica i les fites professionals que pugui haver aconseguit, aquests cinquanta anys de trajectòria vital han estat sobretot un joc, un experiment en el que una gran dosi intuïció, una mica d’improvisació, molt de treball, força temps d’estudi i ampliació de coneixements i grans esforços per obrir cuirasses, m’han permès anar comprenent els paranys, amagatalls, dreceres, topalls… de la meva pròpia obra de teatre. A aquestes alçades, doncs, el principal èxit personal és la feinada en desfer nusos mentals i emocionals, desmuntar prejudicis i apriorismes, i encaixar en un sistema familiar que, com el de tothom, està farcit d’hàbits i patrons de comportament que emmascaren la veritable essència individual.

Apart d’això, i a un nivell més convencional, em vaig llicenciar en biologia i vaig un mestratge en comunicació científica i mèdica. Durant uns anys em vaig dedicar a fer divulgació en mitjans de comunicació, amb articles i entrevistes a experts en temes diversos que em van donar una perspectiva àmplia i transversal de les diferents mirades de la ciència. El mètode científic és un gran instrument per aproximar-se a la realitat, certament, malgrat la fredor i suposada objectivitat amb la que l’analitza. Però obrir la ment significa també posar en qüestió que existeixi un sol mètode per explicar els misteris de la vida i l’existència. Tot no es pot entendre amb la raó, i entestar-se en fer-ho és estar condemnat a fracassar perquè el cervell no és l’única via que tenim, sortosament, per relacionar-nos amb el món. Així, la curiositat em va empènyer també a aprofundir en l’estudi d’altres paradigmes i maneres d’entendre la realitat perquè, malgrat la visió hiperracional, hipercartesiana i mecanicista de la societat occidental actual que s’ha estès com una pandèmia, l’univers està sotmès a forces i energies la comprensió de les quals que, tot i negar-les, hi són. I pur si muove, com sembla que va dir Galileu Galilei.

Em vaig diplomar en homeopatia i, apart de dedicar-me professionalment des de fa una vintena d’anys a la planificació i la comunicació socioambiental (www.socioambiental.cat), també faig de terapeuta, centrant-me sobretot en l’estudi dels sistemes i arbres familiars. Tot un repte, perquè l’inconscient, també el familiar, tendeix a amagar tot allò que no li agrada i a perpetuar patrons i rols que fan sovint dels descendents unes males còpies dels avantpassats. L’anàlisi de tota aquesta informació permet també entendre com les patologies mentals i físiques juguen un paper important a l’hora de fer evident moltes d’aquestes pautes familiars enquistades. Els escrits de Jung, Freud, Choprak, Yogananda, Capra, Krishnamurti, Jodorowsky i moltes altres ments privilegiades a l’hora d’observar la realitat han estat d’una gran ajuda, a més també dels de científics més “ortodoxos” que m’han aportat coneixements sectorials de gran valor. La clau, tenir un esperit crític. L’escepticisme, com deia aquell, és la castedat de l’intel·lecte. Però tampoc cal ser cast del tot, oi? La vida no ens ho demana pas.

 

 

LICENCIADO EN BIOLOGÍA – BIOQUÍMICA Y NUTRICIÓN (UB)
MASTER EN COMUNICACIÓN CIENTÍFICA Y MÉDICA (UPF)
DIPLOMATURA EN HOMEOPATÍA (HEILPRAKTIKER INSTITUTE)
FORMACIÓN COMPLEMENTARIA: psicología junguiana, psicogenealogía, numerología cabalística, física cuántica, medicina germánica y constelaciones familiares.

 

Decía Samuel Hahnemann, el padre de la homeopatía, en su obra Organon (el libro en el que describe su filosofía y la esencia de este enfoque terapéutico), que el propósito principal de todo ser humano es avanzar en el conocimiento de él mismo para conseguir las más altas cotas de su existencia. Lo comparto plenamente. Sin embargo, está sometido a vivencias y experiencias que suelen hacer un poco más sinuoso el camino a seguir. Pero los caminos del Señor, como dice la Biblia, son inescrutables, y con el paso del tiempo descubrimos, mirando en perspectiva, como las dificultades han sido fundamentales para llegar hasta el momento presente. Llamémosle Señor, destino, karma o la palabra que mejor le convenga a cada uno, tanto da (no utilizo azar porque no creo en absoluto que exista).

Por este motivo, más allá de la formación académica y los hitos profesionales que pueda haber conseguido, estos cincuenta años de trayectoria vital han sido sobre todo un juego, un experimento en el que una gran dosis de intuición, un poco de improvisación, horas de estudio y ampliación de conocimientos, y grandes esfuerzos para abrir corazas, me han permitido ir comprendiendo las trampas, escondrijos, obstáculos, atajos… de mi propia obra de teatro. A estas alturas, el principal éxito personal lo considero el trabajo realizado en deshacer nudos mentales y emocionales, desmontar prejuicios y apriorismos, y encajar en un sistema familiar que, como el de todos, está lleno de hábitos y patrones de comportamiento que enmascaran la verdadera esencia individual y la expresión de los máximos talentos.

Aparte de esto, y a un nivel más convencional, puedo explicar que me licencié en biología y realicé un máster en comunicación científica y médica. Durante unos años me dediqué a la divulgación en medios de comunicación, con artículos y entrevistas a expertos de diversos temas que me ofrecieron una perspectiva amplia y transversal de las distintas miradas de la ciencia. El método científico es un gran instrumento para aproximarse a la realidad, ciertamente, a pesar de la frialdad y supuesta objetividad con la que la analiza. Pero abrir la mente significa también poner en cuestión que exista un único método para explicar los misterios de la vida y de la existencia. Todo no se puede comprender únicamente mediante la razón, e insistir en hacerlo es estar condenado al fracaso, ja que el cerebro no es la única vía que poseemos, afortunadamente, para relacionarnos con el mundo. Por este motivo, la curiosidad me llevó a profundizar en el estudio de otros paradigmas y maneras de entender la realidad porque, a pesar de la visión hiperracional, cartesiana y mecanicista de la sociedad occidental actual que se ha extendido como una pandemia, el universo está también sometido a fuerzas y energías cuya comprensión, aunque quieran negarse, existen. I pur si muove, como parece ser que dijo Galileo Galilei

Me diplomé años más tarde en homeopatía, y, además de dedicarme profesionalmente desde hace más de veinte años a la comunicación y la planificación socioambiental (www.socioambiental.es), también ejerzo de terapeuta, centrándome en el estudio del sistema y el árbol familiar como llave para abrir muchas de las puertas que limitan nuestra plena libertad de actuación en la vida. Todo un reto, porque el inconsciente familiar tiene a mantener escondido todo aquello que no le gusta y a perpetuar patrones y roles que suelen hacer de los descendientes malas copias de sus antepasados. El análisis de toda esta información permite también comprender como las patologías y desequilibrios físicos y mentales juegan un papel transcendental a la hora de poner luz en muchas de estas pautas familiares. Los escrito de Jung, Freud, Choprak, Yogananda, Capra, Krishnamurti, Jodorowsky y tantas otras mentes privilegiadas me han sido de gran ayuda, así como también los de científicos más “ortodoxos” que me han aportado conocimientos sectoriales de gran valor. La clave de todo para mí, tener un espíritu crítico. El escepticismo, se dice, es la castidad del intelecto. Pero tampoco es necesario ser del todo casto, no es cierto? La vida no nos lo pide ni exige.